Eskualdekoak – de la comarca

Contents

EPIGRAFIA: harrizko lekukoak – testigos de piedra

Hemendik ez oso urrunekoak dira euskarak utzi dizkigun lehenbiziko lekuko idatziak. Erromatarren garaiko inskripzioak dira, I. eta III. arteko mendeetakoak,  eta testuak latinez idatzirik badira ere, bertako hizkuntza agertzen da pertsonak edo jainkoak izendatzeko. Hizkuntza horri, garai hartako euskarari, euskara arkaikoa edo Akitaniakoa deitzen zaio , eta gaurko euskararen aitzindaria da.

Los primeros testimonios del euskara escrito se localizan no lejos de aquí. Son inscripciones de la época romana, de entre los siglos I y III y aunque los textos están redactados en latín. el idioma del pueblo se cuela al mencionar a las personas y los dioses locales. A ese idioma, al euskara de entonces, se le conoce como euskara arcaico o aquitano, y es antecedente del euskara actual.

Lergako hilarria – la estela funeraria de Lerga

II. mendekoa, 1960an aurkitu zen. Bertan agertzen diren hiru izenak euskaraz daude: Ummesahar, Abisunhar eta Narhunges. Gainera, hiruetatik lehena, aise ulertzen ahal da gaurko euskararekin: ume zahar.

Hallada en 1960, data del siglo II. En ella, los tres nombres que aparecen son vascos: Ummesahar, Abisunhar eta Narhunges. Además, el `rimero de los tres es fácilmente comprensible desde el euskara actual: ume zahar (promogénito).

Uxueko aldare harria – el ara de Ujué

Uxueko IV. mendeko aldare batean irakurtzen da zein jainkori eskainia den: Lacubegui.

En un altar del siglo II, en Ujué, se puede leer el nombre de la divinidad a quien es dedicado: Lacubegui.

Askoliko brontzea – el bronce de Ascoli

K.a. 89an, Pompeyo Estrbón kontsula Turma Salluitana izeneko zalditeriaz baliatu zen  Ascoli menderatzeko. Zalditeria hori zaldun iberiarrez osatua zen eta, esker onez, erromatar hiritartasunarekin saritua izan zen. Horren testigantza erakusteko, “Ascoliko brontzea” izeneko plaka bat grabatu zen eta bertan zaldunen izenak agertzen dira, gehienak iberiarrak, baina Segiakoen (gaurko Ejea de los Caballeros) artean batzuk euskaldunak dira: Enneges, Agerdo, Agirnes, Arranes, Arbiscar…

En el año 89 antes de nuestra era, el cónsul Pompeyo Estrabón se sirvió de la caballería llamada Turma Salluitana para dominar la ciudad de Ascoli. Esta caballería estaba integrada por jinetes íberos y, en agradecimiento, se les premió con la ciudadanía romana. Para dejar testimonio de este hecho, se grabó el llamado “bronce de Ascoli”, en el que aparecen los nombres de los jinetes, la mayoría íberos, pero entre los de Segia (actual Ejea de .los Caballeros) hay varios vascos: Enneges, Agerdo, Agirnes, Arranes, Arbiscar…


TOPONIMIA: lekuko izenak – nombres de lugar

HISTORIAK